Literatura i IA

Tweet

Llibreries participants i calendaris d’exposicions

Antoni Munné-Jordà

“Intel·ligència (artificial) i sensibilitat (natural)”

Tractarem de reflexionar sobre si és veritat que mentre la tecnociència avança en la construcció de la intel·ligència artificial la literatura i el cinema alerten sobre la possible pèrdua de la sensibilitat natural. Començarem explicant un conte, «Les superjoguines duren tot l’estiu» de Brian W. Aldiss, veurem com l’escriptor Ian Watson va treballar per construir-ne un guió per al cineasta Stanley Kubrick, i com finalment va dur-lo a la pantalla Steven Spielberg amb el títol AI (Intel·ligència artificial). A partir d’aquí mirarem de trobar exemples de la nostra literatura que incideixin en el mateix tema, ja des d’un conte al·legòric de Fèlix Cucurull del mateix 1956 de la definició de McCarthy.

Miquel Barceló

“Ciència-ficció: l’aprenentatge del futur”

La ciència ficció, en analitzar diverses opcions que la ciència i la tecnologia poden fer possibles en un futur més o menys proper, fa també possible un peculiar aprenentatge del futur i, sobretot, té com a efecte secundari (o col·lateral com es diu ara…) un important relativisme cultural, una via de fuita a tots i cadascun dels fonamentalismes, gràcies a mostrar-nos diferents maneres de viure el que podem considerar una vida plenament humana, encara que sigui en condicions molt diverses i que, de moment, encara no es troben a l’abast de tots.

Carme Torras

“Dissenyant l’assistent perfecte: robòtica, ètica i literatura”

Cada vegada trobarem més robots assistint a discapacitats i persones grans, fent tasques domèstiques, actuant com a companys de joc de joves i adults, i, fins i tot, exercint de mainaderes i mestres de reforç. A la xerrada s’exposaran de manera planera els reptes actuals de la recerca en robòtica, i els dilemes ètics que planteja una societat futura altament tecnificada com la descrita a la novel·la “La mutació sentimental” (Pagès Editors, 2008), on la proliferació d’assistents robòtics ha modificat les capacitats humanes, les relacions i els sentiments, per millorar-los o empitjorar-los segons l’apreciació de cadascú.

Manuel Moreno

“Mi cabeza se va, todo es confuso para mí. De Hal 9000 fins a Data, mites i realitat de la Intel·ligència Artificial”

La fi de l’emblemàtic ordinador Hal 9000 del film 2001 (1968) és una mort o una simple desconnexió? Per què Data, el superintel·ligent androide de la saga Star Trek dotat d’un asimovià cervell positrònic, resulta mancat d’emocions? El test de empatia Voigt-Kampff emprat a Blade Runner (1982) per distingir un humà d’un androide és una versió del Test de Turing ideat per a distingir si una màquina exhibeix un comportament intel·ligent indistingible del d’un humà. Arribaran a pensar les màquines? Tindran sentiments? Acabaran, en definitiva, per superar els humans? Una anàlisi de la presència d’elements d’IA en la ficció és una bona manera d’incitar a la reflexió sobre les perspectives que ens depara aquesta ciència de fer màquines (especialment, programes de computació) intel·ligents. (Siri, què opines de tot això?)

Llistat de llibres de Ciència-ficció (IA, robots, cyborgs, informàtica…) recomanats per Miquel Barceló

Llistat de llibres introductoris a la Intel·ligència Artificial